íncube

Un record difús d’una vida que no sé si he viscut em clama. Quina diferència hi ha entre tenir els ulls oberts o clucs? Aquí on pertanyo una felicitat austera voleteja per l’aire. Existeixen normes estrictes que ningú s’atreveix a vulnerar, tampoc ningú vol fer-ho.
Per què voldríem canviar la nostra societat harmònicament dissenyada?
Enmig de tot aquest ordre embolicat, algú que no soc jo passeja per ciutats llunyanes admirant els arbres i preguntant-se pel sentit de les coses mentre sonen cançons improvisades.